Sardana: Una noia encisadora
Autor de la Música: Carreras i Fabré, Jordi
Autor de la Lletra: Juanet, J.
Comentaris:
Lletra:

Quan tot just el sol és fora,
matinet, ben dematí,
va una noia encisadora
per la vora del camí.

Tot volant, volant li canten les aucelles
i al passar, les flors li fan un tou coixí,
el dolç rossinyol canta meravelles,
fins que són ja a l’Església, on ella els conduí.

Nang, ning, ning, nang, nang:
diuen les campanes cantant.
Amb recat ha entrat dins la Capella
i el seu pas menut ni s’ha sentit,
s’ha postrat devota i recollida,
sembla un serafí.

Al prop s’hi troba un jove que la mira
fins l’arriba a distreure en l’oració;
acabada ja la Missa surten fora,
es miren un xic tots dos.

Un nin cec, amb una fletxa apunta els cors…

Nina formosa i gentil que em somrius amable,
si tu volguessis escoltar-me un sol instant
sols et diria que mon cor per tu sospira
que al teu costat sols he sentit un goig tan gran.

Baixant els ulls, sense dir res ella contesta.

La fletxa s’ha clavat en mig dels cors…

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.