Sardana: Lluïsa
Autor de la Música: Font i Palmarola, Josep
Autor de la Lletra: Sucre, Josep Maria
Comentaris:
Lletra:

Joia a la donzella eixerida
que bo i dansant se fa bonica.
La cadernera li sospira
rosa de Maig
polida
El rossinyol enamorat
se troba esclau
de sa follia.
No hi ha com la joventut
d’uns ulls blaus
a ple dia.
Lloat sia l’encís de la Lluïsa.
Anava caminant
per dintre el bosc
flairosa de llauré
i de roses.
Sageta de l’amor bonic
la feia Somniadora.
Ai qui sabés copsarla
de murtra i de clavells
abraçadora.
El cor fora content
en eterna Primavera.
Sardanejant tot fora fauda
festa.
En veure-la passar s’ha ullpresa
la roureda;
Encenen llur perfum el seu romaní
i el lliri blau silvestre.
Oreig suau
sa cabellera
ha destrenada:
o tot seguit l’esglai governa
l’ubaga.
Sobtadament el rei del bosc
se’n emprendava;
Ai Lluïsa
fores la fada
del paratge;
no temis no, que si no vols
no haig de besarte.
Respon la noia:
El joiós preu del meu valer
no ha de ser més
que una sardana.
Tra-la-ra-la-lal-la.
Ja la punteja l’ocellada
Tra-la-ra-la-lal-la.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.