Sardana: La divina sardana
Autor de la Música: Ruera i Pinart, Josep Maria
Autor de la Lletra: Ruera i Pinart, Josep Maria
Comentaris:
Lletra:

Curts:
Quan Déu tingué ja enllestida
l’obra de la Creació
un cant d’amor i de vida
va aixecar-se triomfador.
Un Himne infinit de glòria
que l’Immens feu ressonà
i que Déu en sa memòria
Ell mateix és dedicà.
I al veure’s tot el creat
en mig de tanta poesia
i entre la dolça harmonia
que invadeix l’Immensitat,
gojós és posa a ballar.
Voltant l’Essència Divina,
una dansa gegantina
que fa els cels meravellar.


Llargs 1:
Amb suau grandesa i ordenat barreig
va durant encara tan diví festeig.
En les infinites celestials regions,
sense mai parar-se, van dansant els mons.
La sardana és vida de tot lo creat,
és bes i carícia que Déu ha escampat;
el ball sempitern,
el compàs etern
que porta la marxa de l’Immensitat.
És la sardana
l’etern
i bell tresor;
ella engalana
l’Immens
de goig i amor.
Ella es l’Himne Sant
que tot va entonant,
l’infinit concert
que a Déu han ofert
els mons tot dansant.
És la sardana
l’alè
del Creador;
la filigrana
que els cels
canten a cor.
Psalm de magestat
que té amalgamat
tot lo bell
tot lo gran
i tot lo sagrat.
I els segles van desfilant
i sens repòs van dansant
tot lo creat
la Divina Sardana
que en sa marxa ufana
batega la vida de l’Eternitat.


Llargs 2:
Al fer Déu la terra va escollir-ne un tros
per a un lloc alegre, petit i formós,
i en aquest més que en altres va posar més zel
i en ell va abocar-hi el millor del Cel.
En mig de les gales amb que l’enjoià
la Divina Dansa també hi va posar,
i el desig diví
Catalunya, eixí
com poncella immensa es va esbadellà.
És la sardana
de pau
l’intens pregó;
en sa rotllana
no hi cap
mai ni dolor.
Per anar a son convit
dona la Pàtria el crit,
per aplegar en ell
el jove i el vell,
el gran i el petit.
És la sardana
l’imant
que atrau els cors;
ella s’engrana
sembrant
virtuts i amors.
I amb el seu dansar
tot bon català
es fa fort,
es fa gran
i triomfarà.
I els segles van desfilant
i sens repòs van dansant
tot lo creat
la Divina sardana
que en sa marxa ufana
batega la vida de l’Eternitat.


Segons el Llibre Lletres de sardanes,
la segona part es de n’Antoni Vives i Batlle
i diu així:

Llargs 2:
Al fer Déu la terra va escollir-ne un tros
per a un lloc alegre, petit i formós,
i en aquest més que en altres va posar més zel
i en ell va abocar-hi el millor del Cel.
En mig de les gales amb que l’enjoià
la Divina Dansa també hi va posar,
i el desig diví
Catalunya, eixí
com poncella immensa es va esbadellà.
És la sardana
de pau
l’intens pregó;
en sa rotllana
no hi cap
mai ni dolor.
Per anar a son convit
dona la Pàtria el crit,
per aplegar en ell
el jove i el vell,
el gran i el petit.
És la sardana
l’imant
que atrau els cors;
ella s’engrana
sembrant
virtuts i amors.

Formant airosa rotllana
que roda per el teu entorn
amb murmulls de tes aigües
i amb el ritme dels teus cors.

Mirant l’arbre de la plaça
les muntanyes van formant
una sardana gloriosa
per la vila exuberant

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.