Sardana: Placidesa
Autor de la Música: Albert i Rivas, Lluís
Autor de la Lletra: Barceló i Matas, J.
Comentaris: Segona lletra de Marius Rabaseda
Lletra:

Curts:
Subtil i fresc el rou
baixa dels cels
i tenen els estels
com un brill neu.
Del mar el càntic eternal
en la nit calma s’afebleix
i l’ona defalleix
en el serral

Llargs:
La barca amb son faró
endinsant-se en la nit bruna,
avui que no hi ha lluna
de llum deixa un regueró.
L’irisat regueró, pel lluny es perd;
el faró oscil•la.
Es el lloc on m’estic recam desert
fora la vila.
I copso amb ver afany flaires marins.
Respiro el grat alè dels encensers
que són els pins
i sento modular-se pel meu dins,
d’una sardana
els cantàbils primicers.

(9 compassos)

En tant sotja l’esguard dels mariners
en el mar que el llangor aplana
i ens infon cobejança a l’esperit
de vogar vers l’infinit


Placidesa
(sardana)

Música: Lluís Albert i Rivas
Lletra: Màrius Rabaseda

Llueix el sol que és foc sobre l’aplec
el cel és d’un gris plom, l’aire és ardent.
És un instant de solitud en aquest jorn de placidesa.
Llueix el sol que és foc, l’aire és ardent,
un instant d’emoció dins de l’ànima adormida
ens desvetlla el sentit, rebull de nou la vida

La, la, la.

És un cant que brota dintre del cor de nostra terra,
és un himne que retruny des del mar fins a la serra,
és l’alè de tots els pits catalans, que ressona
i s’escampa trencant aquell encant.

És senyera que enlairem gegant, símbol de raça.
fa bullir la nostra sang,
i esborrant la quietud de l’ambient,
desfent el repòs del moment
esclata la cobla amb un cant gloriós, triomfant.

És un cant que vibra dintre dels cors,
sempre la nostra sardana.
Serà l’himne que estrenyent-nos les mans
cantarem tots els germans.

Lletra publicada a SOM, num 264 del 2007, pag. 19

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.