Sardana: Veient Rosie a la finestra
Autor de la Música: Vives i Santfeliu, Joan
Autor de la Lletra: Espriu, Salvador
Comentaris: Cançó d'un soldat negre Dos anys i un dia abans de l'Era Atòmica Les cançons d'Ariadna (1949)
Lletra:

Harlem des?la amb aire militar
tremola al cel el drap de la unió.
Pel gran carrer, la força singular
d'una riuada d'homes de color.
Soldats a peu, en moto, en autocar,
van a la guerra sense cap passió,
units tan sols per un mateix dolor.
No tinc amb mi ni un rostre familiar,
però veig la Rosie: de sobte Rosie!

Oh noia meva, somni, quina por
de perdre't, ara que ja t'he trobat!
Si m'esperaves, del llunyà Japó
et portaria el tenno engabiat,
el sol ixent, magnòlies, un canó
que foradés dos dits d'eternitat.
l en passejar pel riu, al meu costat,
escoltaries sempre la cançó:
“que bella és Rosíe, no hi ha ningú com Rosiel”

Ai, la partença no puc defugir
i deixo enrera, al ritme del tambor,
llavis d'Harlem, de somriure ?,
que jo clouria amb un ardent petó!
Em sento trist i miro el meu destí,
advers i amarg, contrari a la il•lusió.
És ben tancat tot l’esdevenidor.
Més, bo o dolent, al llarg d'aquest camí,
pensaré en Rosie, ?ns l'últim dia, Rosie!

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.