Sardana: Lloret, mil anys
Autor de la Música: Albert i Rivas, Lluís
Autor de la Lletra: Domènec i Moner, Joan
Comentaris: Extret del butlletí del XXXV Aplec de Lloret de Mar del 2002
Lletra:

Curts:
Avui alcem els cants amb tota eufòria
i el goig que tots sentim ens surt del cor,
perquè commemorem mil anys d’història
i aquest passat ja forma un ric tresor.

Ens plau de mantenir-ne la memòria.
Mil anys són densos sempre en contingut:
un llarg camí fressat, moments de glòria
i d’altres de difícils, que hem viscut.

Llargs 1:

La nostra arrel, amics, és ben llunyana,
d’un temps remot d’ibers i romans.
Del cim dels vells turons fins a la plana
trobem el rastre clar dels habitants.

Tenim poblats de tribus primitives
i arran de mar, les restes d’un castell.
En tots hi descobrim llegendes vives
així que traspassem el seu cancell.

La vida amb Maçanet ens agermana
des dels orígens fins al temps recent.
És justament en plena edat mitjana
quan va sorgit el Lloret independent.

Un poble inicial de pagesia
alçava el temple vell a Sant Romà
i, amb noble esforç, al seu redós creixia
pendent d’algun senyal del campanar.

A força del treball i gosadia
vencent els infortunis de l’atzar,
aquell poblet els braços estenia
fins a tocar la sorra arran de mar.

Aquell caliu nascut a la Sagrera
no ha esdevingut mai cendra ni és pas fred.
I en celebrar els mil anys, la vila entera
ret homenatge al primitiu Lloret.

Llargs 2:
Ja hi ha algun pescador vora la platja,
ja solca alguna barca el litoral.
Ja s’alça, amb nova fe i amb nou coratge,
un nucli urbà a la vora del sorral.

Sorgeixen mariners que, amb mà segura,
dominen vents i veles i timons
i es llencen, decidits a l’aventura,
buscant fortuna en l’àmbit d’altres mons.

Amèrica i Lloret: dos noms insignes
que evoquen moltes gestes del passat
i, alhora suggereixen més consignes
mirant vers un futur esperançat.

En l’època moderna del turisme
Lloret ha obert el cor de bat a bat
i ha mantingut, negant-se al servilisme,
els seus segell i personalitat.

Hem fet la vida intensa com a poble
sentint interiorment la plenitud.
La nostra història ens dóna un aire noble
com el que té el llorer del nostre escut.

Alcem, com el trofeu d’una victòria,
la copa que és un símbol d’amistat.
brindem per una llarga trajectòria
viscuda sempre en pau i llibertat.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.