Sardana: Trenes d'or
Autor de la Música: Català i Vidal, Antoni
Autor de la Lletra: Gibert i Miret, Manuel
Comentaris: Lletra publicada en el programa del novembre de 1921 del Foment de la Sardana de Barcelona
Lletra:

Bella parla de ma terra
dolça llengua, llengua ufana
que a ton ombra creix i grana
com un himne fort de guerra
nostra Pàtria catalana.

Ets la llengua que agermana
nostres cors, inspiradora
d’un cantar que ens enamora
al compàs de la sardana

Per això els joves a les noies
mentre amb ritme van dansant
ofereixen blanques toies
que l’amor els va inspirant.

Dom les mans, gaia donzella,
dem les mans, fornit galant.
Que s’eixampli aquesta anella
fem que sigui molt més gran.

Com gronseja’s la garlanda
com puntegen xics i vells
cap a l’una i l’altra banda!
Oh, brinques encara més que ells!

Que l’amor ens doni ales.
Perquè hem vols parlar d’amor
si per ell llueix ses gales
i la terra i el nostre cor!

Pensem sols en riure força.
No et plauria a tu estimar?
Ton desig mon cor reforça.
Es que amb mi ja vols cantar.

Un somni floreix als llavis
de l’aimant i sa poncella,
mentre els nins i els grans i els avis
van desfent d’amor l’anella.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.