Sardana: Rosaura
Autor de la Música: Hostench i Duñabeitia, Joaquim
Autor de la Lletra: Casas i Busquets, Josep
Comentaris:
Lletra:

Dins el jardí dos roses blanques
jo hi collia afalagat
eren flairoses, perfumades
i de color envellutat.
Moltes abelles les xuclaven
i les gronxava el ventijol
i de perfum s'embriagaven
sota del sol.
No hi pot haver pas cap més rosa
tan bella i tan bonica en el verger,
les dues en son bones germanes
eixides d'una branca del mateix roser.

Dins el jardí dos roses blanques
jo hi collia afalagat
amb mans tendroses delicades
plenes d'amor i de bondat.
Eren mes filles pures i tendres
les que jo estimo de tot cor
àngels blancs d'ales daurades
plenes d'amor.
Una es diu Rosa i l'altre Aurora
les dues amb prou ganes de ballar
i dansar als clams de la tenora
les mans enlaire ens conviden a saltar.

L'encís que duu aquest aire
amb el cel curull de germanor,
el mar tot ple de flaire
amb ones ben plenes de color.
El vent, el cel,
porten perfum de la muntanya i mar
tot curull, amarat,
ple d'encís i de dolçor de mel.
S'escampa arreu
un devasall de llum de color blau
i la claror, dona peu
a l'amor, al goig i a la pau.
De bat a bat obrim el cor
a coses senzilles.



De bat a bat donem amor
a les nostres filles.
De bat a bat ens obriran
totes les fronteres.
De bat a bat ens deixaran
portes obertes.
De bat a bat camí del blau
les filles del meu ser
repuntejant, buscant la pau
amb goig i amb plaer.
Deixant les mans, hiran desfent
amb recança i anhel
allò que ens ha portat
camí del cel.

A l'hora assolellada
prop del mar i d'algun pi petit,
sota la margenada
la tenora irromp amb el seu crit.
Sota cel clar,
el cant airós d'aquesta música
curulla de tendre cant,
doll intens de poetes i de Sants.
De la cançó
la cobla vibra amb l'harmonia, i
d'un ritme tot ben just
ple de somni i notes i cants.
Vora del mar, que vessa llum
en la immensa blavor.
Vora del mar, ple de perfum
i de bonic color.
Vora del mar, captivador
i ple d'enteresa.
Vora del mar, agitador
amb placidesa.
Vora del mar, tot ple d'encís
de la nostra vila
repuntegeu, amb pas precís
la dansa més bella.
De la cançó el seu encís
n'és tal meravella
i ens diu: aneu ballant
filles del cor.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.