Sardana: Escumes del Noia
Autor de la Música: Gili i Costa, Conrad
Autor de la Lletra: Rosell i Roig, Jaume
Comentaris:
Lletra:

La comarca de l'Anoia
bell encís deurà tenir!

Viatger que en tasta l'aigua,
viatger que en tasta el vi
com ullprès hi cerca estatge
i mai més no en vol partir.

Del "Montcau" i el "Puig d'Agulles",
"Claramunt", l'altre confí,
Montserrat la té a la falda,
Sant llorenç la veu florir;
del Montseny més lluny encara
s'alça el front alabastrí.

La comarca del riu Noia
bell encís deurà tenir!

Bona gent, franca i feinera,
i és la terra del bon vi.

Quan la vinya és tota ufana
les sarments entrellaçant
van teixin una sardana
que duu el ritme d'un nou cant.

D'aquell cant de la verema
que ha encetat el traginer;
cant d'amor, l'etern poema,
cant de goig dintre el celler.

Si en la feina s'ha fet via,
quan reposen els falçons,
la sardana s'inicia
rodejant els caparrons,
llavi roig de la fadrina
com garnatge temptador
i un desig que s'endevina
del fadrí veremador;
hi entrareu junts en l'anella
per la Festa que vidrà,
quan ja el most de la cubella
sigui al bo de fermentar
i us direu la bonanova
de la vostra joventut
i el xampany de dins la cova
farà el lloc al nouvingut.

Quan vindran les esposalles
sadollant el vostre cor,
sobre el lli de les tovalles
vessareu la copa d'or
i amb l'encís del vostre idil·li
brollarà brau, refrulgent,
com el rastre d'un navili
bell poema d'or i argent,
el CAVA simbol de joia,
cobejat nèctar diví,
mel i escumes, vi del Noia
que honra el nom: SANT SADURNI!

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.