Sardana: Roser bonica
Autor de la Música: Blanch i Reynalt, Àngel
Autor de la Lletra: Feliu i Vidal, Esteve
Comentaris: Lletra publicada al Carnet del Sardanista n. 877 (2 d’agost de 1962)
Lletra:

Dolça flor brotada en mig de les ginestes.
Camperoleta i rosada quan despertes.

Somrient d’il·lusió
mirant al cel…
Si entona el seu color
amb els ulls teus.

Joguinera i xamosa
i a vegades ploranera
més bonica que una rosa
collida a la primavera.

Pintadets els teus cabells
pels àngels que de nit et vetllen.
Fins et canten els aucells
cançonetes que t’endormeixen:

Dorm nina encisadora,
que el teu bressol gronxem
amb l’Àngel de la Guarda
demà et despertarem.

El somriure dels teus llavis
falaguer i encisador,
torna infantets a n’els teus avis
i els plora el cor d’emoció.

Tes carícies dolces esvaeixen
i manquen penes i tristors.

Els teus ulls quan miren
semblen destells d’alegria,
que desperten joia
a l’esemps de contemplar-los.


Dolça nina de cabells daurats
i galtes roigesades,
pomell de flors
és el teu cor d’infant.

Ets Roser la més bonica
de totes les nines,
fresca com l’airet
de matinada a l’Empordà.

Cobrada de sol i tramuntana.

Pubilleta catalana
és la Roser…
… Roser…!

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.