Sardana: Sota el cel del Vallès
Autor de la Música: Suñé i Font, Antoni
Autor de la Lletra: Ambròs i Lloreda, Joan
Comentaris:
Lletra:

Curts:

El Montserrat i els Piteus
n'abasten del zénit lluent
el més bell estel
d’encatifat a llurs peus
posaren l’edènic (1) verger del Vallès.

De viles a pobles, les campanes al vol
lloaren la gesta fins a l’infinit
de cimes a planes els ocells en revolt
cantaren la festa de dia i de nit.

Oh jardí tot envoltat de serralades
de coma i de plana ben enfistonat
cimals com gegants et fan bona guarda
Montserrat i Montseny et donen esclat.

Llargs:

Llepollejant (2) dolçament la muntanya
contra el Besós que era estrany per un tità
amb llesta destral el fort dic entalla
i des d’aquell jorn es via i gran plà.

Plana per on entra la gràcil gavina
amb la brisa marina i calmosa
des del mar la vela fràgil l’ovira
engelosida de vida ufanosa.

La vida es intensa en eixa contrada
l’amor es innat per ben germinar
que el solc es pregon i bona es la grana
i cap maltempsada podrà esterminar.

Germans anem-hi a terra tant brava
germans anem-hi a dar-nos la mà
que l’abraç fraternal farà bona saba
som poble que estima i sap estimar.

Unida a les fraternes contrades
pel mateix vincle d’esperit català
es terra que canta que viu i treballa
del Vallès sota el cel que bé s’hi està.

Notes: (1) edènic - relacionat amb l’Edèn.
(2) llepollejant - llepant o fregant

La poesia d’on va sortir la lletra d’aquesta sardana cantada es la seguent:


SOTA EL CEL DEL VALLÈS

Joan Ambròs i Lloreda

El Montserrat i els Piteus
un bell estel n'abasten,
d'encatifat estès a llurs peus
en ric jardí transformaren.
Les campanes llençades al vol
dringaren lloant-ne la gesta
i tots els ocells en revolt
cantaren de goig i de festa.
Cants pel Vallès que neixia
d'altures voltat fent-li fistó;
contrada d'on creixeria
el lema d'avença com agulló.
Del mar la blanca gavina
ve amb la brisa matinera
que plana endins s'encamina
vers la coma vinyatera.
L'amor en eixa contrada
és intens per ben germinar,
pregon el solc, bona la grana
que sempre floreix i florirà.
Oh! Bonics matins vallesans
brillants com un sou polit,
capvespres de posta exaltant,
bell és el dia, bella la nit.
Anem a terra tan brava,
anem tot donant-nos la mà,
farem de l'amor nova saba,
poble que estima sap estimar.
De Montalegre fins el Montseny,
del Corredor al bell Motserrat
sota el gai cel del Vallès
com hi fa bo, que bé s'hi està.

Pont-Rémy (França), 11 d'octubre de 1956.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.