Sardana: Recordança
Autor de la Música: Figuerola i Escusa, Sebastià
Autor de la Lletra: No coneixem el nom de l'autor
Comentaris:
Lletra:

Em sento atret per blaves ones
i acluco els ulls sense sentir
l’enyor daurat d’hores molt bones
portant el joc d’aquell ahir.

Com de penyora blanca, vestida
l’ona és fidel en el seu mar
i té un murmuri que és fet a mida
de la dolcesa d’un cantar.

Encara sento la sardana
en la quietud de la nit

On trenquen les onades
i el blau clar del mar…

… m’ha tornat la recordança
del teu suau i dolç parlar
i una viva enyorança
d’aquell tant llarg caminar
esperant ta retrobança
per la vora de la mar.

Camins i estels perdut
damunt l’iris del mar
em feren oblidar
aquell enyor,
aquell enyor
d’un amor pur i sant,
garbes de roses que no tornaran.

No tornaran mai més
en la quietud del tard
poder sentir d’aprop
aquell ressò,
aquell ressò
que les onades fan
tantes vegades sense descans,
ordint la recordança
d’un dolç instant.

Son com un joc d’ones daurades
les melangies de la nit,
flames que restem de besades
que a poc a poc s’han esllanguit.

Tota l’onada és entristida
per una absència de blau clar
i no demostra fe ni mentida
d’aquell passat inquiet i rar.

Sento al lluny una sardana
com repeteix la cançó.

Quan eres en el somnis
un estel llunyà…

… jo escrivia en la sorra
el teu arran la mar
i quan venia l’onada
l’esborraba amb afalac.
a escriure’l jo hi tornava
i ella el tornava a esborrar.

Tinc encara el record
d’aquells dies serens
quan els mots eren plens
de somnis blaus,
de somnis blaus
que el temps es va emportar
a un estel penjat damunt del mar.

Sempre serà per mi
un retorn al passat
veure de l’aigua aprop
aquell va i ve,
aquell va i ve
que les onades van
tantes vegades esborrar el teu nom,
ordint la recordança
d’un dolç instant.

Coneixes m�s dades? S�n incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gr�cies.