Sardana: La matinada de l'Empordà
Autor de la Música: Ventura i Casas, Pep (Josep Maria)
Autor de la Lletra: Sunyer i Capdevila, Francesc
Comentaris:
Lletra:

Ja somriu l’alba a l’Orient
platejant del cel l’arcada,
i el rossinyol content
saluda la matinada.
Desperteu, fills del treball,
desperteu, que l’hora sona.
No sentiu lo cant del gall
que el fi del descans pregona?
De prompte reneix la vida,
cansada de reposar.
Tothom corre, tothom crida,
pels camps del Baix Empordà.

Ja els segadors trempats per la planúria
s’estenen a segar els camps granats
que nostre tresor contenen.
Mireu-los, la falç al braç,
la dalla sobre l’espatlla,
caminant tots al compàs
del seu estimat gralla:
Tum tum, la tum tum, de la tum
tum taina la tum tum.
Ni ni ni ni, ri ni
ni ni ni ni
(imitant la gralla, amb el nas)

Les minyones els somriuen
quan passen per davant l’hort,
i mig vergonyoses diuen:
Adéu-siau, fills del meu cor!
I mentre que la tendra verdureta
mig ajocada d’un cull,
una dolça amorosa miradeta,
a sos galants, los llancen de reüll.
Trumpi-tin-trena
pi-tin-trena-trum.

Més amunt, el tosc bover,
son parell, inquiet al jou,
xiulant crida.
Mentre el rústic cabrer
del ramat mulseix la llet,
que és nostra vida.
I grinyolen les carretes,
i patinen les oquetes
per el fang;
remuguen els bous pesats,
saltant pel marge els ramats,
i els ocells, dintre el ramatge
del boscatge, ses queixes
van exhalant en dolç cant.

Anem tots cap al prat,
ja que en seguen el blat.
Allà per la planúria
alegrem nostres cors,
en l’espessa boscúria
cantant nostres amors,
la, la, la la la la.
Mes entre tanta alegria
en mig de tant pur gosar,
un pastoret nit i dia
sospira, i gemega, en va.

Nineta, nina eixerida,
ai, nineta del meu cor!
Sola estrella de ma vida,
per qui jo moro d’amor,
ai, jo et crido, prenda meva,
ai, jo et crido i tu no vens!
Que no em sents, tendra nineta,
que no em sents?

No et recordes mon amor
d’aquella matinada
en que mon cor jo t’obrí?
en que mon cor jo t’oferí?
Hermosa i dolça aimada
a tos peus agenollat,
et mirava extasiat!
i més et mirava,
mes mon cor
ai, t’estimava!
Dóna a mes penes conhort,
a, si no, moro!

No saps que estic mal d’amor,
que per tu ploro,
dóna a mes penes conhort,
a, si no, moro!

Les cuites del pastoret
se les emporta l’aire en va;
ningú respon el pobret
que mor de massa estimar.
Que hermosa una matinada
en aquest país ditxós!
La plana, sempre granada;
el cel, sempre pur i hermós!
Brolla aquí amb força la vida
sense mai, mai, amainar

Tothom corre, tothom crida,
pel camps del Baix Empordà,
Baix Empordà!

Coneixes m�s dades? S�n incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gr�cies.