Sardana: La barca vella
Autor de la Música: Albert i Rivas, Lluís
Autor de la Lletra: Bruguera i Pellicer, Josep
Comentaris:
Lletra:

Barca vella, abandonada,
dalt la platja et veig morir.
Qui pogués ser foc un dia
per acabar de sofrir.
El que el mar respectà sempre
ho va malmetent el sol
i al veure’t així tirada
em fas pena, em fas condol.
Tens la cinta desclavada
el pont te’l veig mig trencat,
pels coments oberts et penja
l’estopa com un parrac.
Els quarters per la coberta
escampats amb enrenou
i per l’escotilla oberta
t’entra l’aigua el jorn que plou.
Et deien la Poncellina
i eres tot un pom de flors.
Eres, barqueta l’enveja
dels més ardits pescadors,
perquè damunt de les ones
brincaves com un cavall,
guiada pel braç d’un home
sempre atent al seu treball.
Ara et veig abandonada,
del ronyó contra el sorral,
sense quitrà ni pintada
i sota ni un tros de pal.
És que en aquest món, barqueta
barques i humans som iguals:
tot són goig mentre som joves;
quan som vells… fora de pals.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.