Sardana: Els armats de Lleida
Autor de la Música: Cava de LLano i Pintó, Carles
Autor de la Lletra: No coneixem el nom de l'autor
Comentaris:
Lletra:

Lleida, cap de la Terra Ferma al Segrià,
on tot floreix, on tot és gra,
on tot és vida, que se’n ve i que se’n va,
on sempre es treballa,
i viu content per sempre, estant de peu,
un poble etern, que vol ser fill de Déu.
Que riu i alhora segueix el seu vell camí
i el vell caminar que va començar un matí
ja molt llunyà, un bon fadrí
per la senda mai més oblidada
per tots ben estimada i sempre respectada
Que el mena al més alt del seu destí.

Lleida, cap de la Terra Ferma al Segrià,
on tot floreix, on tot és gra,
on tot és vida, que se’n ve i que se’n va,
cada any és sobtada per un record d’estada
d’un pas breu, missatge cert que el fa
pensar en Déu.
Doncs veu a Crist apressat
tot ple de bondat i ben resignat,
per tots condemnat, Ell, que és Déu
portant la creu, com un penat,
maleït i bleït pel seu poble.
L’angoixa l’apodera, i revoltat es queda
i vol ser molt més bo, prop del Senyor.


En l’historia d’aquest poble hi ha una tradició:
La, la la la, la la
A la processó de Lleida hi van uns armats
porten a Crist, porten a Déu,
fins al Calvari baix la creu
van decidits i mal carats
pobre Jesús, pobre minyó, tan bell,
tot el seu delicte és, no ho saben els armats,
guiar-nos cap al Cel.
Cercats de llances, nostre Senyor,
culpa no en te cap
però un traïdor l’ha denunciat.
Per tant baixa acusació
no te perdó. No, no, no. No, no, no.
I tampoc tu, ni jo...
El porten ara com malfactor.
Ell, que es el nostre Rei Salvador,
Perdona, Pare, aquest poble pecador.

En l’historia d’aquest poble hi ha una tradició:
La, la la la, la la
Tot voltant des vestes tristes va la processó,
la cera cau, llagrimejant,
tot expressant el seu dolor;
els penitents van arrastrant
els seus pecats, arrepentits, pregant.
Els infants impressionats
sols veuen els armats,
quedant enlluernats
Mana el Manaia
als seus armats.
La cadena fan
tot enlairats i tot bufats.
Ja ben mort està el Senyor.
No te perdó, No, no, no. No, no, no
I tampoc tu, ni jo...
Segueix la Verge, Mare de Déu,
Ella assoleixi nostre perdó
del Rei de Glòria, que es Senyor del meu Senyor.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.