Sardana: Empordà i Rosselló
Autor de la Música: Morera i Viura, Enric
Autor de la Lletra: Pons, Josep-Sebastià
Comentaris:
Lletra:

Al Roselló també, morena,
el manglaner sol espellir;
sobre el teu front lliga la trena;
au!, vine amb mi!

Te cridaré dels cims d'Albera
molls de l'aiguatge pel matí.
Ja ho saps: l'amor no té frontera;
au!, vine amb mi!

Una sardana, al port de Roses,
feia corona. Ai, quin cel clar!
I tremolaven com les roses
barques pintades de la mar.

Un ball tan dolç l'amor el mena,
com els estels la nit serena.
Morena:
arreu vine'm mostrar
el ball de l'Empordà.
Dóna'm la mà.

Vine sul burriquet, vine en tartana,
al temps de la maduixa, al temps del vi;
vine, que tot és festa en nostra plana;
vine a flairar a muntanya el romaní.

Corda clavillar amunt ton espardenya,
i cinta enriolada els faldillots.
Anem, deixa l'espill que prou t'ensenya
ta galta rossa d'oli amb els dos clots.
Mentre estava assegut en l'alta penya,
ja han menada la llebre els meus gossots.

-I quin serà tan nom, presumideta?-
tan bon punt la vaig veure jo li'n dic.
-A l'Empordà tothom me diu Gracieta.
-Al Rosselló tothom me diu Galdric.
-Quin nom més bonic!

Tothom qui la veu, d'ella s'enamora.
La prima se'n riu, plora la tenora,
canta el flabiol.
Fa pluja i fa sol,
i tothom la vol.
Sembla un poal florit,
i gira amb delit.
Té el peu més menut
que flor de cucut;
la talla, rodona;
tothom se n'adona:
Veniu, veniu mirar
si sap sardanejar!

La placeta riu, i és tarda de festa;
tarda de ginesta al Puig Neulós.
La vella, al pedrís, acota la testa,
i esclata, al balcó, la gerra de flors.
I si te plau la dolça Albera,
amb En Galdric vine a dormir.
Jo ho saps: l'amor, no té frontera.
Au, vine amb mi!

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.