Sardana: La nostra rosa
Autor de la Música: Barqué i Farrús, Òscar
Autor de la Lletra: Borràs i Miserachs, Joan
Comentaris: Lletra 2008
Lletra:

Al jardí de l’esperança
bonica Rosa s’hi desclou;
a trenc d’alba ella ja hi dansa;
sense perdre el punt, va i ve de nou.
Que la rotllana, per ella, és el primer.
Comptar! Tot fent i desfent, ho aconsegueix.
I, abans de gaire,
les mans enlaire
-goig sublim!- també ja reparteix.
Feliç somrius, Rosa andorrana!
Dins la vall sonora, esclata una sardana:
saltes de joia i t’engalanes,
celebrant del somni el triomf total.
LA SARDANA T’ENAMORA;
T’ENAMORA I ENARDEIX, OIDÀ!
Tant t’enamora,
que ja ha envaït la plaça tota del teu cor;
tant t’enamora
que, com l’imant
que amb força atrau,
al teu voltant
el cercle avança,
unint els braços, sentiments i mans.
Catalans veniu, andorrans balleu,
que és ben joliu dansar;
andorrans veniu, catalans balleu
com ho fan els germans.
Marxarem segurs, valls i muntanyes amoixant,
amb la Rosa a prop, cercant el clos, joier de pau.
Flabiol gentil, la rotllana en peu;
la cobla esclatarà
Pirineus ardits, en sentir sa veu,
al ball s’afegiran.
Ni la dansa noble d’aquest poble morirà,
ni l’atzar, ni el temps, 'la nostra Rosa' marciran

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.