Sardana: Els focs follets
Autor de la Música: Català i Vidal, Antoni
Autor de la Lletra: Gibert i Miret, Manuel
Comentaris:
Lletra:

En l’horitzó de porpra i de nacra,
lleugerament s’hi gronxa un gran núvol blanc
i part defora - talment flor sacra -
la lluna aixeca el seu disc gegant.

Es l’hora dolça, que el mon reposa
de les fadigues i el seu neguit;
s’acosta l’hora misteriosa
que de la terra al ser mitja nit,
als follets gràcils formaran rodona
per les obagues del Pirineu
amb llums teixint-ne sòtil corona,
sòtils cantades sentireu.

Salten i fugen, els focs-follets;
corren i es perden pels llocs deserts,
més així ens parlen fent cantarella
fugint com corra la pastorel·la
amb un llenguatge i uns mots incerts:

Som llumets de sota terra;
som llumets molt repetits
que el desig ens desenterra
i només brillem les nits.

Ens esvera el ple migdia,
que ens fa por massa claror,
més, som llum, som alegria,
quan per tot hi és foscor.

Som guspires voladisses;
som incertes resplendors
que dormim dins les bardisses
i amb les fulles fem remors.

Som de llum unes orugues
de cos fràgil i fluid:
som lleugeres i porugues...
d’or, polsim petit, petit.

Quan llueix el clar de lluna,
cerquem sempre un lloc ben fosc,
quan ja hi som, seguit fem una
gran sardana al mig del bosc,

que hem après la dansa bella
dels que dansen com germans,
car no hi ha cap més anella
com la vostra, catalans.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.