Sardana: Els dos culpables
Autor de la Música: Pla i Mateu, Josep Maria
Autor de la Lletra: Misterio, Joan
Comentaris:
Lletra:

Va trair-lo sa estimada
i encegat el pescador
una nit de clara lluna
es venja de la traïció.

Malferida la donzella
caigué prop del mar furient
i ell un jorn a la justícia
va entregar-se noblement

Se salvà de la mort ella
pro llavors comença
el calvari de la noia
a qui el poble condemna.

Tothom d’ella s’apartava
com d’un monstre perillós.
Es la pecadora! - deien,
vora el mar els pescadors.

I va arriba un dia
de festa en el poble
florint en els llavis
cantades d’amor
arreu es ballaven
airoses sardanes
i al lluny se sentia
del mar el remor.

La poble culpable
volgué entra en un rotllo
la gent sens clemència
la va rebutjar,
pro un vell apiadant-se’n
cridà: A la sardana
tothom pot entrar-hi
tothom pot ballar !.

El seu deute amb la justícia
pagà el pobre pescador,
de pesar i trista angoixa
van se els anys de sa presó.

L’esperança al cor, ell deia,
son perdó jo imploraré,
car l’estimo i li perdono
també el mal que ella en va fer.

Més en son retorn va veure
amb dolor i descoratjat
que en fugia d’ell la dona
que l’havia desgraciat.

I tothom d’ell s’apartava
com d’un monstre perillós.
Es el presidiari ! - deien,
vora el mar els pescadors,

I va arribà un dia
de festa en el poble,
florint en els llavis
cantades d’amor,
arreu es ballaven
airoses sardanes
i al lluny se sentia
del mar la remor.

El poble culpable
volgué entrar en un rotllo,
la gent sens clemència,
el va rebutjar,
mes ella apiadant-se’n
cridà: A la sardana
tothom pot entrar-hi,
tothom pot ballar.

Els esguards d’aquells culpables
es creuaren amb amor,
bategant des d’aquell dia
els dos cors com un sol cor.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.