Sardana: La pubilla gironina
Autor de la Música: Griera i Bardia, Antoni
Autor de la Lletra: Roure i Garriga, Leandre
Comentaris:
Lletra:

Recitat sobre música:

Porto una cançó
del pla de Girona
la sentí cantar
a fresca minyona,
filla gironina
de cos cimbrejant,
i jo m'admirava
al sentir son cant.
Escolteu-me bé,
que vos la contaré.


Música:

Enmig de camps verdejants
com bellutada catifa
hi ha una esbelta masia
que és estatge de vianants.
Si és bon home l'hostaler,
un tros de pa és l'hostalera
com sa filla de setze anys
que és roser en primavera.
És formosa i cimbrejanta,
és l'encís dels vianants,
mortal que la sent, s'encanta
al bell ritme dels seus cants
que són igual que drinc d'or.


Refrà:

Qui un cop l'ha sentida
no se en sap anar,
perquè la pubilla
és flor escollida
de l'Empordà.



Un ric fadrí de Girona
la ronda i li fa presents
i això i sa galant persona
li captiva els sentiments.
Mes un dia les donzelles
apagaren els seus cants
perquè les tropes franceses
invadiren els seus camps.
Els galants de la pubilla
lluitant, cau ferit mortal,
en tant que dins la camilla
diu adéu a la pubilla
que ja no veurà mai més.


Refrà:

I plorant, defallida,
vol també morir
la nostra pubilla,
la flor escollida
de l'Empordà.

La masia és tota trista,
no és alegre com abans,
ni se hi senten les cantades
que alegraven als vianants.
Els rosers i clavellines
es veu que són poc cuidats,
on les flors que produïen
lluïen pels envelats.
Les donzelles gironines
una garlanda n'han feta
de roses i semprevives,
per guarnir la capelleta
de la morta pubilleta.


Refrà:

I es va morir d'amor
i d'enyorament
la tendra pubilla,
la flors escollida,
de l'Empordà.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.