Sardana: La font del Cucut
Autor de la Música: Carbonell i Plana, Llorenç
Autor de la Lletra: Miracle i Montserrat, Josep
Comentaris:
Lletra:

Vine, l'amor, a la fontana,
que té un encís a més no dir;
la primavera s'hi engalana
si el bon cucut s'hi deix sentir.

Ja que la font és tota plena
de la rialla que ha florit,
hi haurem d'anar, l'amor, la nena;
hi haurem d'anar, que em crema el pit,

i l'airet fi repica a festa,
i el fontinyol s'escola fi...
Anem, anem; au, salta llesta,
que tot serà per tu i per mi.

Salta, l'amor, la tanca i vine,
que el bell cucut ja deu cantar.
L'hora és feliç, l'hora és divina...
Hi haurem d'anar, la meva amor:
hi haurem d'anar!

-Quin camí ens hi durà?,
quin camí ens hi duria?
-El cucut t'ho dirà
quant cantant el destria.

-Si no es veu cap camí,
on em dus?, on em menes?
-A la font, que em va dir
que vol veure tes trenes.

Ai, l'amor, no et crec pas;
m'aniré a una altra banda.
-No pas ara no hi vas!
Que no sents la corranda?

Cu-cut! Cu-cut!
Quina rauxa t'acut?

-No te'n vulguis anar,
que el camí ja es destria.
-No me'n vull pas anar,
que el camí ben clar es fa.
-La mà...
-Oidà!
Cu-cut!
No vull cap cor aixut!

Ni el cor nostre és eixut,
ni sentim melangia,
que ens ha molt complagut
el teu cant, bell cucut.

Ja som, amor, a la fontana.
No sents, el cor, quin bategar?
La primavera s'hi engalana
perquè el cucut hi sent cantar.
Oh, quin goig fa!
Quin somniar!
L'airet festós, quin repicar!

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.