Sardana: El pom de flors
Autor de la Música: Clavé i Camps, Josep Anselm
Autor de la Lletra: Clavé i Camps, Josep Anselm
Comentaris:
Lletra:

I

En ombrívola floresta
van les nines a ballar
cap al tard dels jorns de festa,
cap el tard.

A les nines flors regalen
los pastors enamorats;
dolços ais d'amor exalen,
festius cants.

I els estels, que el riu retrata
en ses ones de cristall,
lo cel blau broden de plata,
lo cel blau.

És la reina de la festa
pastoreta de quinze anys;
flor de camp, nineta honesta,
flor de camp.

Sos ulls negres com la móra
van los cors empresonant;
com un maig és la pastora,
com un maig.

Mes, greu pena manifesta
des que li parlà un sagal
cap al tard d'un jorn de festa,
cap el tard.

Com qui sent negre enyorança
nit i dia sospirant,
tristos ais soleta llança,
tistos ais.

II

Sonen les gralles airosa sardana,
pren cada nina un pastor per company,
i flors boscanes
i herbetes blanes
xafen corrent amb delícia i afany.

En lo cel blau casta lluna culmina;
banyen la terra sos raigs de brillants;
sa llum divina
de ple il·lumina
de les ninetes los púdics semblants.

La dels ulls negres, pastora galana,
sola i sentada en la soca d'un om,
a l'oblit dóna l'alegre sardana,
de flors boscanes teixint un bell pom.
Jove pastor, que per ella sospira,
entre el boscatge joiós apereix:
alça sos ulls la nineta, l'obira,
i viva grana ses galtes tenyeix.
Son front diví acarícia
lo ventijol
i alegra la planícia
lo rossinyol.

En lo cel blau casta lluna culmina;
banyen la terra sos raigs de brillants;
sa llum divina
de ple il·lumina
de les ninetes los púdics semblants.

Ple de ternura el sagal s'aproxima
a l'àngel bell que son cor féu cautiu;
va a confessar son amor, puix l'anima
dolça esperança que apar li somriu.
I ella, que a un somni d'amor s'abandona,
enagenat de delícies son pit,
la voluntat del pastor galardona
amb lo gentil pom de flors que ha teixit.
Son front diví acarícia
lo ventijol
i alkegra la planícia
lo rossinyol.

En lo cel blau casta lluna culmina;
banyen la terra sos raigs de brillants;
sa llum divina
de ple il·lumina
de les ninetes los púdics semblants.

Sonen les gralles airosa sardana;
grat regosig entusiasma el jovent;
la dels ulls negres, pastora galana,
és d'aquest ball lo més ric ornament.

Lo bell pastor, sa parella en la dansa,
sobre el pit mostra fragant pom de flors,
prenda de fe, fermetat i esperança,
símbol d'amor que entrellaça dos cors.
Les flors, dolç acarícia
lo ventijol
i alegra la planícia
lo rossinyol.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.