Sardana: Aquells pinetons
Autor de la Música: Suñé i Font, Antoni
Autor de la Lletra: Ambròs i Lloreda, Joan
Comentaris:
Lletra:

Curts:

Decorant-ne la vall riallera
emergeixen uns pins, pinetons
costa amunt per profundes roderes
d'on s'albiren preuats horitzons.

Les borrasques fent caure unes branques
el gran sostre esclarit han deixat
tapissant sobre l'herba unes franges
d'ombra fosca i de verd solellat.

Llargs:

Els ocells, que a ramades s'hi posen,
cerquen l'ombra amb lirisme esclatant,
quan els camps i masades s'aclofen
sota el sol calitjós caldejant.

Allà aprop neix un raig d'aigua fresca
on xarrupen l'ocell i l'infant
i sadolla al pagès que hi tragueja
reposant de la vinya i pensant
que al darrera d'aquestes muntanyes
el mar nostre s'uneix amb el cel
transportant de llevant les onades
la sentor de canyella i de mel.

Aquells pinetons de tendra pinassa
cresqueren ben forts i semblen gegants,
aquests horitzons, estoig de la raça
consolen destreses i ens fan confiants.

Farà goig d'aplanar les roderes
quan pugem ben units com germans,
serà joia jamai fugissera
si l'uneixen l'amor i l'encant.


La lletra del poema d’on ha sortit aquesta sardana cantada es el seguent:

AQUELLS PINETONS

Joan Ambròs i Lloreda


Decorant-ne la vall riallera
emergeixen uns pins, pinetons
costa amunt per profundes roderes
d'on s'albiren preuats horitzons.
Les borrasques fent caure unes branques
el gran sostre esclarit han deixat
tapissant sobre l'herba unes franges
d'ombra fosca i de verd solellat.
Els ocells, que a ramades s'hi posen,
cerquen l'ombra amb lirisme esclatant,
quan els camps i masades s'aclofen
sota el sol calitjós caldejant.
Allà aprop neix un raig d'aigua fresca
on xarrupen l'ocell i l'infant
i sadolla al pagès que hi tragueja
reposant de la vinya i pensant
que al darrera d'aquestes muntanyes
el mar nostre s'uneix amb el cel
transportant de llevant les onades
la sentor de canyella i de mel.
Aquells pinetons de tendra pinassa
cresqueren ben forts i semblen gegants,
aquests horitzons, estoig de la raça
consolen destreses i ens fan confiants.
Ah! Quin goig d'aplanar les roderes
si pugem ben units com germans,
serà joia jamai fugissera
si l'uneixen l'amor i l'encant.
Quan el sol al capvespre s'amaga
i els ocells troben jóc dalt d'un pi
dels llumets de la vall encalmada
munta lluny la claror dins la nit.

Abbeville (França), 24 de maig de 1969

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.