Sardana: Aigua avall
Autor de la Música: Suñé i Font, Antoni
Autor de la Lletra: Ambròs i Lloreda, Joan
Comentaris:
Lletra:

Curts:

La neu fosa en degotall
fila avall per l'espadat
arquejant va el xeragall
sota mates i el brossat.

Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
que vol veure el sol lluent
el cel ample i el sorral.

Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.

Llargs:

Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.

Com amiga esvalotada
en jorns aïrats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d'arbre esbatanats.

Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.

Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.

Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l'àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.

Sempre mires endavant,
no torçant mai de camí
seguiràs donant exemple
d’entera sa i d’esperit.

Terrenys avall
déus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

El poema d’on va sortir la sardana cantada es el següent:

AIGUA AVALL

Joan Ambròs i Lloreda

La neu fosa en degotall
fila avall per l'espadat
arquejant va el xeragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d'arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.
Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l'àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l'exemple a l'home donant
del què fer de l'esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.