Sardana: El menut de casa
Autor de la Música: Ventura i Tort, Jaume
Autor de la Lletra: Falcó i Jané, Jaume
Comentaris: Dues lletres diferents
Lletra:

Ets el menut de casa
ets la nostra alegria
per a tots la joguina
ets un petit tresor.
Vens a aquest món
per fer una nova vida
i et treu la son
un clar bell raig de sol!
T’escalfa les manetes
i un nou neguit sospires,
junt l’aire que respires
el teu cor fa delir
un ventet que te desperta
escolta el que et vol dir.. vol dir.

Sempre junts, junts tots dos hem de seguir.
Si és el temps de primavera
entre el perfum de les flors,
del teu pas farem drecera
no et perdessis mai enrera.
Quan l’estiu, que meravella!
Eixa terra que has nascut,
jo et diré a cau d’orella
com a fill dóna-li el millor fruit.
Si és tardor, veuràs brillar una estrella
que és la guia entesa dels camins,
els hiverns ens fa de centinella,
vigilant les nits tots els perills.
I et faràs gran!
Jo serè vent, vindré amb la tramuntana
que sap del nord, de neu i de gelades,
t’explicarem amb parla catalana,
com fer-te fort davant d’altres contrades.
Així amb els anys, podràs seguir l’historia
i si més no, recordar la tonada
de la cançó, que et va escriure el teu avi,
plena d’amor, sortida del seu cor.


Lletra de : Amadeu Miralles


Un nin tenim a casa
que es la nostra alegria;
dolces les hores passen
quan l’estem contemplant,
tan fi, tan blanc,
les galtes tan enciseres.
De bells infants
com el nostre no n’hi han.
Quan tot somrient ens mira
a allarga les manetes,
la boca sense dentetes
ja vol barbotejar
el nom de pare i mare,
que és el més bell que hi ha.

L’estimem com res no es pot estimar.
Pensem que arribarà un dia
que serà nostre consol,
que en la fosca de la vida
ell brillarà com un sol.
Serà el lloc de benaurança
on anirem a reposar
quan vençuts per l’enyorança
tu i jo ja vells haurem arribat.
Junt amb tu podré, esposa aimada
nostre fill amb joia contemplar,
i el dolç goig de poder ésser el seu pare
amb tan bell fruit vas saber-me donar.
Per això, amor meu, t’estimo tant,
perquè aquest fill que tu feliç creares
amb els sofriments gloriosos de les mares,
quan ja dormit dins del bressol el miro,
estrenyent les mans, també feliç sospiro.
Tots dos farem que nostra dansa estimi,
procurarem que així que ja camini
sempre els seus peus vegi puntejar:
son primer pas, un dos o un llarg serà.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.