Sardana: La sardana de la pàtria
Autor de la Música: Morera i Viura, Enric
Autor de la Lletra: Llongueres i Badia, Joan
Comentaris:
Lletra:

Del lluny, del lluny ve la complanta;
la posta del sol, la porta el vent.
La terra brunz i vibra i canta
i és pur el cel i és resplendent.

Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes.
és foc la sang a dins el pit.

Quan la mà troba altra mà amiga,
l'estreny febrosa, l'estreny fort,
i amb ella el cor sembla que digui:
-Fins a la mort! Fins a la mort!-

Ja la rodona altiva i noble
volta la serra i volta el pla.
Ja hi cap dins d'ella tot un poble
que vol ser lliure i estimar.

Del lluny, del lluny ve la complanta
i en cada cor sap penetrar;
aquí amb dolçor amorosa i santa,
allà amb estrèpit d'huracà.

És la complanta de la terra
que dansen l'aigua i el bon sol;
el roure vell damunt la serra
i prop la mare el xic bressol.

És la complanta d'una història
que, del Montseny al Montserrat,
porta a la pàtria pena o glòria
segons el vent d'on ha bufat.

Fills de la terra catalana
dem-nos les mans, dem-nos les mans,
i eternament la gran Sardana,
ballem-la units com bons germans.

L’ardent rodona hem d'eixamplar-la;
i quan tothom ja hi haurà entrat,
fem que mai més puguin trencar-la
ni occir son vol de llibertat.

I si la pàtria fos ofesa,
el cercle estret farem llavors,
fins que dins ell, amb sa vilesa,
s'ofeguin junts tots els traïdors.


La versió cantada per Ramon Calduch en el disc
Discophon STER-138 / El Modernisme Català, diu:


LA SARDANA DE LA PÀTRIA
(Sardana)

Lletra: Joan Llongueres i Badia
Música: Enric Morera i Viura

Del lluny, del lluny ve la complanta,
La porta el sol, la porta el vent.
La terra bruna i vibra i canta,
i és pur el cel i és resplendent.

Quan la mà troba altra mà amiga,
l'estreny febrosa, l'estreny fort,
i amb ella el cor par que diga:
Fins a la mort, fins a la mort!

Ja la rodona, altiva i noble,
volta Ia serra i volta el pla.
Ja hi cap dins ella tot un poble
que vol ser lliure i estimar.

Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin, i amb delit.
El blat és damunt les planes.
La sang és foc a dins del pit.

És la complanta redemptors
que, del Montseny al Montserrat,
tota la pàtria canta o plora,
segons el vent d'on ha bufat.

Fills de la terra catalans,
dem-nos les mans, dem-nos les mans,
i eternament la gran sardana
ballem-la units com bons germans.

L'ardent sardana hem d'eixamplar-la;
i quan tothom ja hi haurà entrat,
fem que mai més puguin trencar-la,
ni occir son vol de llibertat.

I si la pàtria fos ofesa,
el cercle estret farem llavors,
fins que dins ell, amb sa vilesa,
s'hi ofeguin junts tots els traïdors.

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.