Sardana: Les sis amiguetes
Autor de la Música: Juanola i Reixach, Francesc
Autor de la Lletra: Francàs, F.
Comentaris:
Lletra:

Lletra de F. Francàs i A. Mestres

Quan refila ja el preludi
i la tenora se sent,
eixerides s’engalanen
i a la plaça van, corrent:

Sis donzelles que nasqueren
en un raconet de cel,
entre somnis i tendreses,
molt més dolces que la mel.

Quan puntegen boniquetes
i alegres entre el brogit,
semblen un pomell d’estrelles
collides a mitja nit.

Que al compàs de la sardana,
fins més lleugeres que el vent,
van volant enjogassades
d’ací, d’allà, alegrement.




Oloroses poncellines,
tan formoses, humils;
Sis tan sols en feu més flaire
que poms de roses a mils.

Quan l’hora de l’albada
orgullós s’aixeca el Sol,
entre sos raigs m’apar de veure-hi
com hi vola un rossinyol,


Que les gotes de rosada
de vostres pètals es beu,
alça el vol, canta que canta,
i amb les ales vos fa; Adéu!

És el so de la tenora
que va xuclant les dolçors
de la mel de vostres llavis,
de la mel de vostres cors;
Per després llençar-la airosa
mentre seguiu puntejant
i el vent vostres cabelleres
amb anhel vagi gronxant.

Sis donzelles fan rodona
tot bressolant-se amb neguit
de la plaça les més belles,
dolç esclat del Maig florit,

Feu sardana nines belles
que vostres cares rialleres
en semblen un florit ramell;
remolineu nostra dansa
que al compàs d’ella s’atansa
a prop vostre el gai donzell

Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.